un poeta dialettale: Angelo Canossi

ASEGN LAUREǍCC

Ön dé ‘n Caàl de lűsso, endispitìt
de idìss a trotà ‘n banda ‘n Somarèl,
«Ma, dise, o ‘nsiminìt - el ghe domanda -
en-do ghét el servèl de ignì a mitìt
a fiànc e ‘n compagnia
d’ön animàl de lűsso come mé,
o gnorànt che te sé?!».
«El scűse, Signoria,
- ghe rispònd el Somaro - l’ignorànt
el se la tegne Lű, che ghèl permete,
el se la tegne Lű töt quant,
e piötòst el riflete
che a Padoa e a Pavia,
en lege, medisina, ingegneria,
letere, sciense, arti e così via,
e in ogni Facoltà
d’ogni Università
s’è duturàcc somari ‘n quantità,
en-doe che de Anumài compàgn de lű
no se n’è mai laureàcc gna ű».

AL SIÓR CHECO

Só nassìt nűd e quand che só riàt
semper a piòte, en-do vűlìe rià,
semper ghe só riàt per strada dreta
con d’ön bel niènt en ma
e semper nűd nűdènt,
che l’è ‘l piö’ bel costűm per ön poeta.
Per chest, a unùr del vero,
entàt che Lű, Siòr Checo, lè deentàt,
col trafic de le scarpe de cartù,
padrù de possidense e de miliù,
odiàt e maledèt e malcontènt,
mé come possidènt só restàt zero,
ma però só contènt
d’esser padrù del cör de la mé zènt.