un poeta dialettale: Angelo Canossi
ASEGN LAUREǍCC Ön dé ‘n Caàl de lűsso, endispitìt de idìss a trotà ‘n banda ‘n Somarèl, «Ma, dise, o ‘nsiminìt - el ghe domanda - en-do ghét el servèl de ignì a mitìt a fiànc e ‘n compagnia d’ön animàl de lűsso come mé, o gnorànt che te sé?!». «El scűse, Signoria, - ghe rispònd el Somaro - l’ignorànt el se la tegne Lű, che ghèl permete, el se la tegne Lű töt quant, e piötòst el riflete che a Padoa e a Pavia, en lege, medisina, ingegneria, letere, sciense, arti e così via, e in ogni Facoltà d’ogni Università s’è duturàcc somari ‘n quantità, en-doe che de Anumài compàgn de lű no se n’è mai laureàcc gna ű». AL SIÓR CHECO Só nassìt nűd e quand che só riàt semper a piòte, en-do vűlìe rià, semper ghe só riàt per strada dreta con d’ön bel niènt en ma e semper nűd nűdènt, che l’è ‘l piö’ bel costűm per ön poeta. Per chest, a unùr del vero, entàt che Lű, Siòr Checo, lè deentàt, col trafic de le scarpe de cartù, padrù de possidense e de miliù, odiàt e maledèt e malcontèn...